Vol. 1 • The Southern Throwdown
Personalment sempre he fugit dels paradigmes socials, aquells estimats motlles que delimiten la realitat. I és que en aquest país som molt propensos a ficar el bon vi negre a la nevera o marinar salmó amb llimona fins que perdi el seu color característic. Sortint d'aquest controvertit oasi que és l'Europa del sud, et trobes amb una altra situació, probablement per la cultura, molt basada a lloar la bona feina del company, amic, competidor, i no esbudellar sense fonament qualsevol indici de bona feina que creus que farà ombra a la teva (i que probablement ho farà).
Aquesta cultura de respecte és la que trobes cada any en un elitista show biker i de furgonetes americanes a Dallas, Texas. Es diu The Southern Throwdown i se celebra un dels últims diumenges de setembre al bohemi barri de Deep Ellum, amb gran tradició musical, gairebé a la frontera amb la zona sud de Dallas. L'esdeveniment és gratuït i entre les parets de l'històric The Bomb Factory es concentren durant un dia algunes de les millors belleses creades per Harley-Davidson i esculpides gairebé artesanalment al gust de cada propietari. Diríem que és, per als amants de la marca i dels artesans de les velles choppers, com tenir una erecció permanent.
La història del recinte on se celebra l'esdeveniment, The Bomb Factory, és si més no, curiosa i emblemàtica. Henry Ford va comprar la fàbrica el 1914 com una de les primeres plantes d'ensamblatge de Ford, però a la WWII el govern americà va obligar Ford a cessar la producció dels seus automòbils per dedicar-se a la fabricació de bombes i munició per a les tropes que anaven a combatre l'Alemanya Nazi, d'aquí el seu nom. Així que, simplement estar-hi, és estar sota el sostre de part de la memòria americana i mundial. A més, ja reconvertit en temple musical, s'han pogut gaudir de bandes llegendàries com The Ramones, INXS, Pantera, Sonic Youth o The Sonics.
La crème de la crème del món biker hi és habitualment present, a The Southern Throwdown. Organitzat per alguns dels negocis locals dedicats al món H-D, ja sigui com a distribuïdors de peces, merchandise, tallers, constructors, pintors, revistes i motoclubs, noms coneguts entre els més aficionats com Cheap Thrills, Chemical Candy Customs, Lucky 7 Cycles, Brown's Cycle, Stag Magazine, Just Kickers, J&P Cycles, Chop Cult, Chopper Supply Co., Rollin' Heavy o la tristament desapareguda Show Class Magazine, un dels meus fanzines preferits de tots els temps. Allà, fa poc més d'un any, vaig coincidir amb Tim O'Keefe d'Stag, Matt Jackson, Chopper Daves, Max Schaaf, Denver Dan… entre altres, la qual cosa va ser un autèntic luxe.
Per allà també t'hi trobaràs, amb un enorme barret de cowboy, en Scott Hoepker, el propietari de Chemical Candy Customs, considerat, i és una opinió molt personal, un dels millors pintors custom a nivell internacional. Els premis rebuts pels seus treballs i la repercussió que té al seu país és única. En definitiva, coetanis en els quals t'inspires, admires i sents que formes part d'una gran família, és el millor de la nostra afició a les choppers de la vella escola.
Canton Street es tanca i s'omple de choppers, bobbers i baggers de tots els racons, milers de persones al carrer per gaudir també de l'Extreme Motorcycle Jump i dels estands de 805 Beer, que ofereixen com si fos aigua sota el lema "And as always… party first, safety maybe". En la meva visita em vaig trobar de nou amb Kenny Kirk, propietari de Chopper Supply Co. Fa poc vaig assabentar-me que havia tancat el seu negoci, una llàstima, perquè era habitual anar a la pre-party de l'esdeveniment al seu local de Fort Worth el dissabte previ, i evidentment se'l trobarà a faltar.
Si parlo del nivell de qualitat de les construccions dins del show, he de dir que és d'un altre món. Un esdeveniment així és pràcticament impossible de fer al nostre país, especialment perquè ells porten aquesta cultura a la sang i les restriccions legals que hem de suportar a la nostra estimada terra no tenen res a veure amb les dels Estats Units, on en molts Estats ni tan sols és obligatori portar casc o passar inspeccions, pots posar la matrícula on els reblons aguantin, no passen cap mena de control mediambiental i la cultura automobilística s'aprecia a tots els nivells socials, culturals i d'edat.
Si algun dia hi vas, has de tenir en compte que és zona de Bandidos MC, els quals assisteixen habitualment al show, entre altres coses, perquè Matt Jackson de Jackson's Choppers és vicepresident de Bandidos South Austin i sol assistir cada any per exposar les seves motos i muntar un estand. Lògicament, no hi trobaràs cap altre motoclub excepte els anomenats supports, membres d'altres motoclubs que donen suport a l'estatus de Bandidos MC a la zona. El pati exterior del recinte està dedicat a les furgonetes personalitzades i l'organitzen els membres de Rolling Heavy Magazine. Abunden les Dodge i Chevys dels setanta, cosa que seria ideal per portar-hi la teva chopper a dins, no sóc gaire materialista, però no em vindria malament.
Al capvespre el recinte apaga els seus llums i a l'escenari poden aparèixer figures com Jesse Dayton, famós country-rocker que ha col·laborat amb Lucinda Williams, Waylon Jennings, Johnny Cash, codirector de films amb Rob Zombie i que fins i tot va tocar a la Casa Blanca al ball inaugural de la investidura de Bill Clinton. Aquest va ser el meu cas, per exemple. No hi ha dubte que la música allà corre per la sang.
Només dos consells per a qui no hagi visitat abans la ciutat de Dallas. Si camines per Canton Street cap al sud (seu de Southern Throwdown i The Bomb Factory), en uns 500 metres et creues amb S. Malcolm X Blvd, inici de South Dallas i eix d'alguns dels trams de més criminalitat dels Estats Units.
I el segon consell és fàcil: a The Southern Throwdown et trobaràs algunes de les belleses que retrata Tim O'Keefe a les seves fotos, tant de dues rodes com de dos talons. No t'emocionis en excés, és fàcil fer-ho i pots arribar a Arlington d'una guitza. Tampoc puc oblidar-me d'un local a la cantonada oposada al Bomb Factory, just al creuament amb Henry St., anomenat Mama Tried, un club de música country & dancehall amb un espectacular mural amb l'escrit "Don't mess with Texas" sobre la bandera Lone Star. Adorables, oi?
S A N T A
